El moble barroc del segle XVII, el moble més exuberant.
On la talla sobre fusta agafa el seu màxim esplendor.
En aquesta pàgina explicaré el procés de diversos mobles barrocs. En aquests mobles hi entren dues de les meves grans passions: la talla sobre fusta i el daurat a l'aigua . En el període barroc la talla sobre fusta entra potser en el el seu punt més àlgid degut a l'exuberància de les formes. El moviment és molt important en la talla barroca. Més moviment, més exuberant. Les formes principals son derivades de les conxes marines, la fulla d'acant ( molt important la fulla i el " zarcillo " d'acant tant en el període barroc com en altres períodes; segur que aquest tipus de fulla mereix una pàgina apart), la rocalla...etc. Totes aquestes formes de talla necesiten un alt grau d'especialització. I en la tècnica del daurat a l'aigua també és necesita una certa especialització, no tant com en la talla sobre fusta pero s´ha de ser molt depurat per a realitzar aquesta tècnica molt antiga.
La Cornucópia Barroca
La primera peça a comentar es la cornucòpia barroca. No és altre cosa que un mirall ( pot ser de diverses formes ) , on destaca la seva alta decoració amb talla. Quan més talla porta més cornucòpia és, i quan menys talla més mirall és. Aquí explico el procés d'una cornucòpia mitjana amb un considerable treball de talla bastant profunda.
Un pic acabada la talla i completat el muntatge de les quatre parts, queda contornar les juntes. Desprès el tenyit, l'enguixat, el bol i el daurat. En aquesta cornucòpia només anirà daurat el marc interior que separarà el mirall (cas inusual, ja que la majoria anaven daurades i policromades a l'època barroca), potenciant així el treball de talla de la peça.
I aquí ja tenim la cornucòpia barroca acabada. Peça imprescindible a l'època barroca.
La Cònsola Barroca
Aquest moble que comentaré ara, es el moble del barroc per excel·lència. Moble de luxe que necesita grans espais per a la seva correcta visualització. En aquest cas no és una reproducció, sino que el dibuix original es de creació propia basant-me en els anys d'experiencia en las formes barrocas. Moble d'extrema dificultat.
Es treballarà sempre sobre una solera massissa, on prèviament s'hi ha gravat una greca en forma de corda trenada. Aquesta solera serà on, un pic acabada la cònsola, descansarà el marbre. La resta de la cònsola consta de 7 peces: 4 potes, 2 costats i la part central. La part fàcil és que cada peça es independent, la part difícil és que cada peça esta molt treballada. I no hi ha més remei que començar per treballar les potes i fer-hi el procés de talla barroca.
Acabada les tallas de les potes, es treballa els 2 costats. La dificultat d'aquests costats es la curvatura de les dues cares de la peça. Aquí hi anirà la talla que després es contornarà amb les potes corresponents. Ara anem amb la part més laboriosa de la cònsola; el calat i la talla del plafó davanter. En aquesta talla davantera és on puc fer valer els anys d'experiència en aquest ofici de tallista.
Quan està montada i contornada la part central es procedeix a tenyir la fusta per complert excepte les tallas que aniran daurades. Després enguixar les talles amb una emulsió de guix i cola de conill com aglutinant. S'hi donaran un total de quatre mans i fregar a la segona ma i a la última. Aquesta barreja te tres funcions essencials per a la perfecció del moble; una és el tapament del poro de la fusta, la segona és la base que donarà una bona fixació al bol i l'última el gruix que ha quedat farà de coixí per el posterior brunyit de l'or. Desprès es donarà quatre mans d'una emulsió de bol d'Armenia amb cola de conill, les dues primeres més fortes de cola i les dues últimes més fortes de bol. Aquest pas és el principal del daurat, sense el bol senzillament NO es pot brunyir l'or.
Ara ja només ens queda donar les mans necesarias de goma laca a la fusta i ombrejar l'or amb betum de Judea per donar-li un aspecte d'envellit necessari per aquest tipus de moble. Si es vol disminuir el reflexa de l'or, s'hi pot pasar un drap amb talc per els daurats, incrementant així l'envelliment de la peça.