Un curiós moble català; la cadira policromada.
|
Procés artesà de la fabricació d'una cadira policromada catalana:
La cadira policromada catalana ( també dita llevantina ), és una cadira alta de respatller, les puntes de les potes i el plafó superior fan 110 cm. d'alçada. El seient fa uns 46 cm. d'alçada d'on hi ha la boga, el respatller i els costats fan uns 42 cm. d'amplada i el devant a l'alçada del seient uns 52 cm. d'ample. Aquestes cadires son un molt bon exemple de moble popular català, per que hi entra en la seva realització una bona varietat de tècniques aplicades al moble.
La técnica principal aplicada a aquesta cadira, apart de la mateixa fusteria en si i el procés de talla, és la de treballar amb coles animals per fer el tremp. El tremp en aquest cas, és la dita cola de conill. Un bon punt hidratada i rebaixada amb aigua, serà la base i aglutinant de tot el procés de pintura i daurat de la cadira en la seva part final. La primera part es tracta de enguixar tota la part vista de la cadira amb guix barrejat amb el tremp.
Un cop enguixada la cadira, s'hi dona el bol d'Armenia, també barrejat amb el tremp, a les parts de la cadira on hi anirà el full d'or. Després i previament mullat el bol s'aplica l'or, amb l'ajuda de la polonesa ( és com un pinçell ample amb el pel d'algun animal específic, en el meu cas és d'esquirol negre dels Urals ) es posa l'or aplanat-lo amb una broxa amb pel de Marta Sibelina o una cua de conill ( és el que prefereixo ).
Pasat une horas, es brunyeix l'or amb la pedra Àgata per allisar totes les posibles arruguas que han quedat després de daurar; així queda l'or com s´hi fos una sola làmina. Ara només queda lacar la cadira amb els colors originals de la cópia. Tots els colors son de terres minerals i porten com aglutinant la cola de conill per a fixar. Un cop lacada la cadira, es pinten les flors i les fulles més petites també amb la laca de colors. Acabat el procés de lacat, es fixa tot amb nitrocel.lulós. Ara ja només queda posar-hi el seient, que en aquest cas serà de fulla d'Abaca, més resistent que la típica boga, i patinar tota la cadira amb una mica de betum diluït.
Molt important cadira policromada catalana, coneguda en l'àmbit del moble com la dels lleonets petits. L'original pertanyia al Sr. Santiago Rosiñol, reconegut artista i pintor, i estava localitzada al seu taller de Sitges, al Cau Ferrat. A més, jo desde petit, la tenia vista dons era la fotografia de la portada del llibre El Moble Català del Josep Mainar.
La cadira Pedralbes, un gran moble d'artesania popular.
Reproducció d'una cadira tipus pedralbes. Es tracta d'una cadira amb el seient més baix que una cadira normal. És una cadira molt policromada, però en aquest cas serà semipolicromada, amb or. Aquesta reproducció es un gran treball de moble d'artesania perque hi entren varies técniques artesanals: Tornejat manual, talla sobre fusta i procés de daurat.