Història del moble Català
Breu història del moble Català:
Catalunya, per la seva posició privilegiada en la mediterranea, ha rebut durant segles influències artístiques de molts pobles d'arreu del món. Això, junt amb l'estil propi del moble català, ens ha donat aquell moble singular i popular que sempre hem vist a les masies i cases pairals de la nostra estimada terra. Només entrar en una masia catalana ja trobaríem a l'entrada algun banc curiós, la porta que dona al celler. A la cuina una taula de paret per deixar-hi la caça, un parell de banquetas, un armari calat per fer-lo servir de rebost, una taula pastera per treballar, una bona llar de foc amb cadires baixes tipus Pedralbes per als avis de la casa, a més de les parets plenas de cabeces d'alls i bitxos fen penjolls. Si pujésim per l'escala ens trobarien en la sala més important de la masia; aquesta sala feia de menjador principal i totes les habitacions i passadissos donaven a ella. En ella hi trobem un bon exemple de moble català; la taula de lira amb les cadires policromades, un gran bufet-aparador, una bona caixa de núvia, potser una arquilla...Per últim l'habitació de l'hereu on sense dubte hi hauria un canterano català de noguer amb filet de boix, un parell de cadires policromades, una cornucòpia daurada..., i en l'alcova un llit amb el capçal policromat amb algún sant ( dit llit d'Olot ), un parell de tauletes policromades...
La filosofia d'aquest taller en el treball sobre el moble d'artesania és:
- Les formes originàries del moble català antic.
- Reproduccions de mobles catalans el més exacte posible a partir d'un original o inclús d'una imatge.
- Estudi i reconstrucció de peces clàssiques on hi predomina la talla o la policromia.
- Inclinació cap al moble popular català, sobretot cap a la cadira llevantina.
- Construcció de mobles de períodes antics, en especial del període Gòtic segles XIII-XV, dels quals han quedat molts pocs exemplars. La causa és la fusta utilitzada per fer els mobles, que solia ser de vern, alba i pollancre. Aquestes fustes es corquen molt rapit. Per això hem d'anar a buscar en el moble regional francès, i en especial la regió del Llenguadoc per a trobar bastants exemplars de moble gòtic ( aparadors i credències). La raó de que s'hagin conservat més bé escau en que es feien de fusta de roure, dons el roure francès és més dòcil de treballar que no pas el català. També podem veure els dibuixos que el gran arquitecte francès del segle XIX, Viollet -le-Duc que va plasmar en unes làmines, amb interiors gòtics molt detallats de tota clase de mobles d'aquest període medieval.
- Seguir els preceptes de les antigues escoles d'arts i oficis. Això és fonamental per un bon resultat.
La caixa de núvia
Si fem un repàs per els mobles més populars de la nostra terra, jo situaria com a principal la caixa de núvia ( això és una opinió pròpia ).De gòtiques i del renaixement en queden poquísimas, degut a que la majoria eren fetes en fusta d'alba o vern. Els corcs i el temps les han acabat de malmetre.Les del barroc són molt típiques ja que portaven els tres plafons davanters i els dos laterals amb talles ornamentades.Ara arribem al període més fructífer de la caixa de núvia: el segle XVIII. Aquí tenim els millors exemples de caixa de núvia, període conegut com el segle d'or del moble català.Si diferenciem per èpoques, en el romànic no havia aparegut encara la caixa; hi havia certs baguls. En l'època gòtica comencen a haver-hi de dos tipus; unes de curtes de 120-140 cm. i unes de llargues de 180 cm., amb un o dos monjos al mig amb traceria gòtica separant els plafons i sòcol molt ample. En el Renaixement la caixa de núvia ja s'unifica cap una mida en concret; 140 cm. de llargada. En aquest període comencen a estar molt ornamentades; de quarterons, d'arcades, de tallas renaixentistes en els tres plafons del davant, ara ja comencen a ser de fusta de noguer. En l'alt barroc, típic ornament tallat als plafons, majoritàriament floral; alguna de les caixes apart de noguer eran de fusta de ribera ( vern, pollancra, alba...). Per últim entrem en el segle d'or del moble català, el segle XVIII. És en aquest període on hi ha més diversitat de caixes, sent la que té filet i incrustacions de boix la més popular; destacaria també la tècnica de pirogravar les plaques de boix incrustades a la caixa amb escenes pairals o diversos animals. A meitat de l segle XIX, la caixa de núvia deixa el seu paper important a altres mobles.
El canterano i la calaixera catalana
Un bon punt les arquilles no són transportades amb tanta freqüència, quin millor lloc que deixar-les ( no a sobre una taula com s´havia fet sempre ), sino sobre una calaixera adaptada per a tal us; d'aquesta manera neix el canterano català. Potser que l'aparador gòtic anés deixant pas a l'entrada de la calaixera com a moble per a guardar coses. Les sales i habitacions de les masies, eren més petites que les sales gòtiques i no es disposava de tant espai per encabir-hi mobles grans. Mica a mica la calaixera agafava la seva forma tal i com la coneixem avui; una amplada de 110 cm. una fondo de 55 cm i diverses alçades que van de 100-110 cm. Cap al mig barroc la calaixera era ja un moble important en una masia, ocupant un lloc en l'habitació de matrimoni. Al segle XVIII és el període per excel·lència del canterano català; moble típic per el treball amb el filet de boix. 3 calaixos grans, 2 de petits a la part superior, tapa abatible amb l'interior ple de calaixos i alguna portella, algún secreter invisible... és el moble del segle d'or. Destacar la sèrie de calaixeres i canteranos dits de Torroella.
El moble popular català
Una bona sèrie de mobles populars gaudim a Catalunya. Mobles que són peculiars per la seva forma o policromia. S'ha de partir de la base que la majoria eren fets amb fustes molt bàsiques, com les fustes de ribera ( pollancre, àlber, vern,,,). D'aquí se'n deriva la seva rica policromia tan peculiar de la zona llevantina. Aquesta policromia incluía la pintura al tremp, el craquelé, el platejat i el daurat. Altres policromies menys usuals, eren diverses pintures on es substitueix el tremp per altres aglutinants com la cervesa, l'oli de llinosa, el rovell d'ou...
Aquí vull destacar en primer ordre la cadira policromada catalana. Jo personalment, fa temps que he començat a reproduir una bona part d'aquestes cadires tan populars. De moment n'he fet dues, que estan fotografiades en dos llibres de mobles, pero la llista inclou varies més, moltes d'elles estaban en el taller que l'artista del modernisme Santiago Rosiñol tenia a Sitges ( El Cau Ferrat) , actualment és un museu. Cal destacar la cadira museu i la del Neptú.
